Economia

BCE: el seu torn

Tot i que sembli un tòpic, tornarem a posar atenció al BCE, la reunió del qual se celebrarà dijous vinent. Més enllà de la revisió de les seves previsions per a la zona euro (que es rebaixaran), la institució monetària torna a estar en una cruïlla que no té una solució fàcil, perquè ha de convèncer molts interessos contraposats: el consens, els mercats i el sentit econòmic d'una política monetària més laxa i el seu impacte en l'economia a llarg termini.

El consens del mercat espera una retallada de 10 punts bàsics en el tipus de dipòsit, fins al 0,4 negatiu, i hi ha enquestes recents que indiquen que l'expectativa d'un augment del programa de compra de títols es podria ampliar. Concretament, la renda variable s'ha anat recuperant en les últimes setmanes al caliu de les expectatives de més mesures alimentades, en part, pels comentaris d'alguns membres del BCE. Si considerem els múltiples actuals del mercat, que es troben per sobre de la mitjana històrica, l'Euro Stoxx 50 donaria per descomptada una acceleració dels moviments de les masses monetàries, fet que implicaria indirectament que el BCE hauria d'anunciar una ampliació del pla de compres d'actius fins a almenys 10.000 milions d'euros mensuals.

Els mercats afronten aquesta nova situació al voltant d'un 10% per sobre dels mínims recents, però amb unes expectatives exigents respecte al que pugui anunciar el BCE. Des del punt de vista de la renda fixa, es dóna per descomptada una baixada del tipus de dipòsit fins al -0,5%. Si prenem de referència l'eurodòlar, deduïm que la seva cotització indicaria retallades de tipus superiors als 10 punts bàsics i una probabilitat superior al 50% d'ampliació del programa de compres QE.

Però es pot determinar quin seria l'impacte per al mercat? Si considerem les expectatives de la renda fixa i divises i les més exigents del mercat de renda variable, la inacció del BCE seria probablement la pitjor notícia, i en aquest cas esperaríem que es tornés a disparar l'aversió al risc, amb impactes negatius en l'euro (que es depreciaria), les borses i un augment en la TIR del bo alemany.

Si, en canvi, el BCE decideix situar-se més al cantó dels mercats i sorprèn tothom amb mesures agressives (que incloguin decisions mitigants respecte a l'impacte que els tipus d'interès negatius tenen en l'àmbit financer), esperaríem impactes positius a curt termini, amb moviments contraris als que es produiran amb una decepció: apreciació de l'euro, baixada de rendibilitat del bo alemany a curt termini i pujades a la borsa, que podria tenir un altre impuls. Però aquests impactes només tindrien un reflex en els mercats a curt termini. Si ampliem l'horitzó temporal, pensem que aquest tipus de polítiques augmenten i acumulen cada cop més distorsions (divises, crèdit, etc). I com que de moment no tenen un reflex en l'escenari macroeconòmic europeu, acaben perjudicant l'evolució dels beneficis de les companyies.

Per tant, i malgrat que el mercat accepta i aplaudeix les mesures a curt termini que incentivin la circulació de la liquiditat, no podem deixar de fer atenció a l'impacte econòmic que podria tenir a llarg termini. L'any continuarà sent difícil i la volatilitat podria tornar després d'haver-nos allunyat dels mínims en les últimes dues setmanes. Tot plegat, ens porta a continuar mantenint el nostre to prudent i l'aposta inversora per les companyies amb rendibilitat per dividend i deute baix.

Nicolás Fernández és director
d'anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona
Jaume Vilanova
President delegat del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya a Girona

“Amb un gestor administratiu el resultat obtingut serà el més beneficiós possible per al contribuent”

Quines són les grans empreses que atenen les urgències a Catalunya?

barcelona

365 Obrador vol captar altres públics amb noves marques

Barcelona

Datarmony inicia l’expansió internacional a Xile

Barcelona

El debat per internalitzar el servei, en suspens

barcelona
economia

Pacte a Freixenet per l’ERTO que afecta 615 treballadors

barcelona