Economia

Economia i territori

Impuls a un nou sistema de gestió dels béns comunals

El 60% de la forest del Pirineu és propietat col·lectiva veïnal, però el despoblament en dificulta el manteniment

La Generalitat vol crear una eina de governança i participació que generi recursos

La Generalitat i la Fundació del Món Rural impulsen canvis substancials en la regulació dels béns comunals, començant pel Pallars Sobirà. El 60% de la superfície forestal del Pirineu és comunal, un sistema de propietat, explotació i gestió d'origen medieval, i plenament vigent. Així, els veïns tenen el dret a l'explotació de pastures, fusta, centrals elèctriques locals, camins i ferreries del comú del poble. Però també l'obligació de mantenir-los. Ja des dels anys seixanta, el despoblament de les comarques pirinenques, juntament amb els nous usos del territori –turisme, parcs naturals, pistes d'esquí, segones residències, introducció de fauna, etc.– dificulta enormement la gestió d'aquest immens territori.

Tot i que la propietat és dels veïns, la gestió dels béns la realitzen els ajuntaments i els pobles. Marc Borrell, de l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i l'Aran, explica: “Normalment hi ha bona entesa, però les friccions sorgeixen quan es prenen decisions sense consultar o tenir en compte el parer dels veïns. Un exemple és la protesta dels ramaders a Llavorsí per la introducció de l'ós.” Ara es proposa modificar la llei de règim local i la municipal per tal de crear una nova eina de governança, anomenada el Comú o Entitat Municipal Desconcentrada. Existeixen figures similars a Navarra i Astúries. La nova institució no tindria
entitat jurídica pròpia i “penjaria sempre” dels ajuntaments per a contractacions, inversions, comptabilitat etc. que en delegaria funcions en el Comú. L'òrgan és una eina de participació, perquè “la voluntat és aturar l'allunyament progressiu dels veïns de la presa de decisions sobre els recursos de casa seva”, apunta Eduard Trepat, de la Fundació del Món Rural.

Lluny de ser només una qüestió d'acostar l'administració als administrats, la reforma pretén generar més ingressos econòmics als pobles pirinencs, atraure població i possibilitar el manteniment de tot tipus de recursos, actualitzant la normativa d'un sistema antiquíssim. Tot i ser una realitat força desconeguda, els comunals són béns en explotació: a més de pastures i boscos, sobre terrenys comunals s'hi assenten línies d'alta tensió, pistes d'esquí, carreteres i complexos turístics. Els rendiments econòmics els cobren els municipis, i de moment, la reforma no entra a definir si se'n derivaran nous impostos. “Cada municipi ha de decidir, però en tot cas els diners anirien al Comú, no directament als veïns”, assegura Borrell. Amb pressupostos molt petits, els rendiments dels comunals podrien servir per fer inversions necessàries tant en els béns comunals com en el municipi.

Límits imprecisos

Baiasca és una EMD de Llavorsí, amb 15 persones vivint-hi tot l'any. Ja ha iniciat l'expedient perquè els seus comunals siguin declarats d'utilitat pública. El president, Jordi Fillet, explica: “Podríem rebre ajuts europeus i recolzar-nos en algú quan, per exemple, l'accés principal al poble està malmès.” Sovint el problema és delimitar fins on arriben els comunals de cada municipi, des d'un sistema de propietat que és anterior a moltes delimitacions actuals. Per això, el projecte ja ha elaborat un inventari en què identifica els termes tradicionals dels pobles del Pallars Sobirà.

LES FRASES

Cada municipi ha de decidir, però en tot cas els diners anirien al Comú, no directament als veïns
Marc Borrell
INST. DE DESENVOLUPAMENT DE L'ALT PIRINEU I ARAN (IDAPA)
Volem aturar l'allunyament dels veïns de la presa de decisions sobre els seus recursos
Eduard Trepat
FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL
La falta de manteniment resta rendiments. Calen solucions o al final no hi haurà ni camins
Jordi Fillet
PRES. ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE BAIASCA

Més enllà del padró, es redefineix el paper del “veí”

L'empadronament certifica qui és veí d'un municipi. Ara bé, la realitat a la muntanya és una altra: “Antigament, tothom vivia i moria al poble, així que explotaven i tenien cura dels béns comunals”, explica Jordi Fillet. Ara, a Baiasca les 3.000 hectàrees de comunals les gestionen tres persones. “És complicat i complex: s'hi suma el despoblament i la davallada de la ramaderia. La falta de manteniment resta rendiments als comunals. Si no trobem solucions, al final no hi haurà ni camins d'accés per als bombers en cas d'incendi.” Baiasca prepara noves ordenances –les actuals són del 1959– que estableixin “per consens” una “gradació” dels drets i els deures dels empadronats sobre els comunals. “L'objectiu final és fomentar l'arrelament als pobles”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Wavekup o com orientar la vocació en el jovent

MATARÓ

La incertesa marca el Black Friday del comerç català

BARCELONA

L’economia blava mou 561,1 milions l’any a la Costa Brava

CASTELL-PLATJA D’ARO

Els propietaris de l’Espai Gironès el posen a la venda

SALT

La sequera fa caure en picat la collita de les oliveres mil·lenàries

Barcelona
economia

El hub que opta a substituir Nissan s’assegura 50 milions d’euros d’avals per accedir als fons del PERTE

barcelona

Un estudi afirma que l’economia blava a la Costa Brava genera 561,16 milions d’euros

PLATJA D’ARO

La farmacèutica Sanofi aposta fort per Riells i Viabrea

RIELLS I VIABREA

Joan Roca, guardonat per les DOP d’oli d’oliva

ROSES