Economia

Brussel·les pronostica una recessió encara més forta a l’Estat espanyol enguany

Empitjora les previsions del govern espanyol: el PIB caurà un 12,4% i la recuperació serà més fluixa

És l’economia més debilitada per la Covid-19

La pandèmia deixa un any nefast per a l’economia espanyola. Brussel·les va empitjorar ahir els seus pronòstics per a l’Estat espanyol, que tindrà una recessió més forta de l’esperada aquest 2020. Malgrat el fort rebot de l’estiu, tancarà l’any amb una caiguda del PIB del 12,4% i afrontarà el 2021 amb poca força.

En les seves previsions econòmiques publicades ahir, la Comissió Europea (CE) va augmentar més d’un punt l’enfonsament del PIB espanyol, i va passar del 10,9% anticipat al juliol al 12,4%. Uns pronòstics pitjors que els que calcula el govern espanyol. Brussel·les també és més pessimista sobre la recuperació. La CE rebaixa gairebé dos punts, fins al 5,4%, el repunt de l’any que ve, mentre que el govern de Pedro Sánchez estima que el creixement serà del 7,2% el 2021. En canvi, els pronòstics europeus sobre l’atur són més optimistes: aquest any serà del 16,7% i s’ampliarà fins al 17,9% el 2021, amb la retirada dels ERTO. L’economia espanyola és la més debilitada per la Covid-19 a la Unió Europea. El segon estat més afectat és Itàlia, amb una caiguda del PIB del 9,9%. A França, l’economia es contrau un 9,4% i a Alemanya un 5,6%. Al conjunt de la zona euro, el PIB caurà un 7,8% aquest any i es recuperarà el 2021 amb un repunt del 4,2%.

Dependència del turisme

L’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va explicar ahir que l’empitjorament dels pronòstics per a l’Estat espanyol es deu, per una banda, a la dependència del turisme i, per l’altra, al fet que l’Estat s’ha vist afectat abans per la segona onada de la pandèmia. “No estem debatent les polítiques dels governs”, va aclarir quan li van preguntar si la gestió del govern espanyol influeix en la rebaixa de les previsions. A més, Gentiloni va remarcar que els pronòstics no tenen en compte els diners del fons europeu de recuperació, que faria augmentar el PIB un 2,5% l’any que ve. Una injecció econòmica que hauria d’arribar a la primavera, si es remata a temps el pacte pressupostari.

Acord preliminar

Les institucions europees tenen encarrilades les negociacions, però encara queden obstacles. Els estats i l’Eurocambra van tancar ahir un acord preliminar per condicionar els fons al respecte de l’estat de dret. El mecanisme és menys estricte que el que es proposava inicialment, però permetria suspendre o reduir les ajudes quan hi hagi violacions de l’estat de dret que afectin els interessos financers de la UE. Per tallar l’aixeta caldrà el vistiplau d’una majoria qualificada de països. Aquest pacte suposa un pas endavant per segellar l’acord definitiu sobre el pla de recuperació, dotat de 750.000 milions d’euros. Els estats i la cambra encara han d’acabar de lligar el volum total de les ajudes per la Covid-19.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Banc Sabadell rebutja l’inicial oferta d’absorció del BBVA

barcelona

La Cuina de l’Empordanet presenta la seva nova guia de restaurants

begur

El Vívid, el mes de l’enoturisme a la Costa Brava, tanca amb el 89 % d’ocupació

girona

Acord de col·laboració entre la Cambra i CaixaBank

girona
GIRONA

La demarcació tanca el mes d’abril amb rècord històric d’ocupació

GIRONA
Economia

Rècord d’ocupació a l’abril a Catalunya amb 3,76 milions d’afiliats

barcelona
economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona