La mobilitat sostenible avança poc

Fer sostenible el transport de persones i mercaderies -responsable del 27% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’Estat espanyol- és un dels reptes de més envergadura que hi ha plantejats en l’actualitat per abordar l’emergència climàtica i, no obstant això, els progressos són escassos al davant de la dimensió del desafiament.

La descarbonització del transport exigeix un canvi estructural que topa amb una gran resistència de la indústria, mentre que la digitalització, que és l’altra gran palanca de transformació perquè actua sobre l’eficiència en els desplaçaments, encara no ofereix solucions a l’altura del que se n’espera. “Estem en la bona direcció, però lluny dels objectius, i no és un problema de tecnologia”, assenyala Jorge Garces, director associat de Solucions IT d’Amadeus, la multinacional que desenvolupa tecnologia per a la indústria turística.

De moment, no té concreció pràctica però sí nom: l’objectiu que tothom persegueix es diu MaaS (Mobility as a Service), i significa que tots els modes de transport, ja siguin públics o privats, passaran a estar integrats en una plataforma, de forma que l’usuari pugui planificar, reservar i pagar el seu viatge en una mateixa aplicació. D’aquesta manera, la intermodalitat i el transport col·lectiu guanyen competitivitat. “El repte majúscul és posar a remar tothom a l’una: operadors de transport, gestores d’infraestructures, administracions, assegurances de viatge i plataformes tecnològiques”, afegeix Milena Nikolic, directora de tecnologia a Trainline, una aplicació de venda de bitllets de tren.

Alinear els interessos de tothom és missió de l’administració pública, especialment l’europea, que ha d’establir una agenda comuna, estàndards i impulsar instruments compartits. A Europa hi ha un centenar de cercadors de viatges per a passatgers, però no n’hi ha cap que tingui un perímetre d’actuació que aplegui tots els països i tots els mitjans de transport. Això suposa que per planificar un itinerari dins del continent cal visitar diversos cercadors i fer-s’ho un mateix. “Hem de proporcionar al passatger solucions porta a porta i que ell pugui triar la millor opció en funció de la seva comoditat, del preu o de la sostenibilitat”, ha afirmat l’eurodiputat alemany Jan-Christoph Oetjen, vicepresident de la comissió de transports i turisme, que recentment ha participat en unes jornades organitzades per Adigital (Asociación Española de la Economía Digital) a Barcelona.

En paral·lel al treball de la Comissió, a Espanya el Consell de Ministres va donar llum verda el desembre del 2022 al projecte de llei de mobilitat sostenible per a la seva aprovació definitiva aquest any, però la convocatòria d’eleccions ha deixat la tramitació en suspens. La llei promou, d’una banda, la intermodalitat i els mitjans col·lectius, tant de persones com de mercaderies, a banda de l’electrificació dels vehicles i de donar suport a les ciutats perquè siguin més habitables; de l’altra, se centra en la digitalització, creant espais integrats de dades de mobilitat, donant cobertura legal a un sandbox (banc de proves per afavorir la innovació) i obligant els operadors de transport i infraestructures de mobilitat a digitalitzar les dades: “Encara hi ha companyies d’autobusos que es limiten a penjar els horaris dels serveis al suro de l’estació i que ni tan sols tenen web”, ha explicat la secretària general de Transports i Mobilitat del govern espanyol, María José Rallo.

Poder consolidar dades de tots els operaris i oferir-les en temps real genera un coneixement que fa avançar el sistema. Ajuda els poders públics a orientar les seves polítiques de mobilitat; als privats, a cercar noves oportunitats de negoci, i als usuaris a millorar la seva experiència i a tenir informació més substancial per prendre decisions, tant qual la xarxa funciona bé com quan falla. “Què passa quan hi ha endarreriments o quan hi ha cancel·lacions de trajectes? Un dels reptes és que amb les dades podem afrontar millor aquestes qüestions, anticipant-nos o oferint alternatives als usuaris”, ha manifestat Marc Oomen, gerent de polítiques a EU Travel Tech, que representa les companyies de tecnologia del viatge a Europa.

L’administració pública ha de fer part del viatge cap al MaaS, però el sector privat, també. En aquest sentit, cal superar la resistència a compartir informació: “Les companyies pensen que el passatger els pertany”, és la lamentació de Garces. Lògicament el MaaS canvia el marc de relacions actual donant lloc a noves interaccions i nous actors, i això no acaba d’agradar tothom. I això malgrat que molts diuen que posen el client al centre del negoci: “Si això fos veritat, molts canviarien amb l’usuari, però no ho fan”, insisteix Garces.

Un altre element que no facilita les coses, aquest cop des del cantó institucional, és que la mobilitat sostenible és d’una transversalitat que acaba depenent de diverses carteres ministerials i departamentals. “La mobilitat està molt repartida”, ha dit Rallo.