Economia

La supervisió de l'FMI en el tercer rescat i l'aval de 50.000 milions d'euros, obstacles per l'acord amb Grècia

Els líders de l'Eurozona decideixen retirar de les conclusions de la cimera l'amenaça d'una sortida de Grècia de l'euro en cas de manca d'acord

Després de 15 hores de negociacions el resultat de la reunió encara és “incert”

Les negociacions entre Grècia i els seus socis de l'Eurozona continuen encallades després de 14 hores. Així ho ha confirmat a través d'una piulada a Twitter el portaveu del govern de Xipre, Nikos Christodoulides, que ha indicat que els líders han fet una nova “pausa” per fer “consultes” bilaterals. Els dos principals obstacles, segons fonts europees i gregues, són la supervisió del Fons Monetari Internacional i l'exigència dels socis de reclamar 50.000 milions d'euros en avals a través d'un fons gestionat per la UE. Grècia, segons les informes filtrades a la premsa, només toleraria avals per valor de 17.000 milions.

Reunió maratoniana a Brussel·les. Els líders de l'Eurozona negocien des de les quatre de la tarda de diumenge, i encara no han arribat a un compromís sobre les condicions exigides a Grècia per començar a parlar d'un tercer rescat. Segons els documents filtrats durant la matinada, els líders de l'euro volen que Grècia aprovi abans de dimecres totes les mesures que ha promès que implementarà, com l'augment de l'IVA o les retallades i reformes del sistema de pensions. El govern d'Alexis Tsipras, asseguren fonts europees, no genera gens de confiança entre els seus socis i per això li reclamen que aprovi les mesures abans de parlar del nou rescat, que ja s'ha xifrat en uns 84.000 milions d'euros. Tsipras sembla disposat a fer-ho.

A més d'aquestes mesures, però, i a proposta d'Alemanya, els socis de l'Eurozona reclamen a Tsipras que ofereixi actius per privatitzar per valor de 50.000 milions d'euros. Uns actius que Berlín i la resta de socis volen que gestioni un fons fora de Grècia, probablement a Luxemburg. El govern de Tsipras, però, no veu clara la xifra dels 50.000 milions d'euros, que considera massa elevada, i també té reserves sobre el fet que el fons es gestioni des de fora del país.

Un altre dels punts problemàtics per a la negociació és la implicació del Fons Monetari Internacional. A les sis de la matinada, quan ja s'havien complert les 14 hores de negociacions, Alexis Tsipras ha avisat als seus socis que no podia acceptar la supervisió de l'FMI més enllà del març del 2016. Segons la premsa grega, a primera hora del matí s'han tornat a reunir de forma bilateral Alexis Tsipras, el president francès François Hollande, la cancellera alemanya Angela Merkel i el president del Consell, Donald Tusk. És la quarta reunió privada que mantenen, des de l'inici de la cimera.

Durant les negociacions de la nit, els líders de l'Eurozona han decidit retirar de les conclusions de la cimera l'amenaça d'una sortida de Grècia de l'euro en cas de manca d'acord, segons han informat fonts europees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

L’actiu de la natura

Floox ja té al mercat el seu carregador ràpid compacte

L’Hospitalet de Llobregat
Informació especial

Zentinel MDS, l’‘start-up’ que ajuda a digitalitzar la maquinària antiga