Molta nostàlgia

Aquests moments són molt especials, ens retrobem vells companys (Jofresa, Morales, Margall, Solozábal...), molts rivals, moltes anècdotes, molts records amargs per a alguns i agradables per a uns altres, però sobretot molta camaraderia. Són instants en què la imaginació vola cap a moments importants en la vida basquetbolística de cadascú. Tots molt a prop del parquet on hem pogut treure tot el que portem a dins, per un club, uns colors, una afició. Ara tot és nostàlgia i molta enveja sana, molts de nosaltres canviaríem el nostre rol i ens posaríem la samarreta del nostre equip per ajudar i tornar a fer el que mes ens agrada: jugar a bàsquet. Hi ha moments per a tot, però els instant màgics d'una copa, d'un tir, d'una assistència, d'un cop de mà a un company... no té preu. És un luxe viure una copa, però la nostàlgia és més gran quan saps que no en tornarem a jugar cap més.