Barcelona ha perdut el nord

Pitjor impossible, la senyora Colau ha superat amb escreix aquest impossible i ho està fent envoltada de controvèrsies i de frustracions que els seus ciutadans pateixen pacientment. De positiu només la demagògia dels seus discursos; de negatiu tot el que toca: manters, metro, tramvia, hotels, pisos turístics, plaça de les Glòries, etcètera, i sobretot el seu silenci amb relació al sabotatge made in Millo que pateixen els passatgers a l’aeroport internacional del Prat. També hauríem de posar l’accent en el seu visceral odi al turisme, font d’ingressos, creador de llocs de treball i que fa de Barcelona una ciutat cosmopolita. Dubto que torni a ser elegida, seria un suïcidi de masses elevat al quadrat, un desastre que perpetuaria una visió errònia de Barcelona, una ciutat que, des que ella és alcaldessa, cada dia que passa es va deteriorant a passos agegantats. Les discrepàncies entre partits i les seves confrontacions ideològiques i de país l’estan perpetuant injustament en el càrrec. Tot té un límit i la frontera d’aquest límit dubto que la senyora Colau el pugui traspassar. Els barcelonins de seny, gràcies a Déu, no ho permetran.