Conflictes i mentides

Havent-hi hagut el ressò negatiu que va tenir a Europa l’actuació de l’Estat espanyol l’1-O, el combat oficial contra l’independentisme, fins ara, s’ha desenvolupat sobre dos eixos: els tribunals, forçant al màxim el paper del Tribunal Constitucional i el Suprem, i la desacreditació mediàtica, mitjançant la premsa i TV amigues. Però per poder aplicar la força amb més contundència, cal alterar l’escenari, fent-lo més apte per a una nova proporcionalitat repressiva (altre cop el 155 i la Guàrdia Civil). Llavors toca inventar el guió alternatiu: “A Catalunya hi ha revolució violenta”, i repetir-ho des de tots els altaveus possibles. Hi poden contribuir tertulians mentiders, exministres ressentits, fiscals i jutges corruptes, bisbes feixistes, i tutti quanti sempre que segueixin escrupolosament el guió marcat per l’Estat. Per desgràcia, alguns del nostre país o no ho han entès o tenen fatxes infiltrats, i serveixen de “tontos útiles”. I és un mètode molt antic, ja era una eina emprada pel comte duc d’Olivares.