Carta d’una àvia desconcertada

Tal com deia en la meva última carta, sento una gran desorientació. Ara s’acosta el 21-D, aniversari de les eleccions il·legals i il·legítimes imposades per l’Estado i que vam guanyar encara que no ho sembli. Per celebrar-ho, el Gobierno farà un consell de ministres aquí a Barcelona, sense tenir en compte la Generalitat, sense acordar un dia de treball amb el nostre govern. Per a què venen? Per provocar? Per demostrar qui mana? Per fer turisme pel territori Nordesteño? Aquest dia 21-D és una fita. La gent demòcrata i sobiranista d’aquest país, que és la majoria, ja n’està farta, d’agressions, provocacions i mentides, moltes mentides, i vol sortir al carrer. Aquí tenim el problema. Pregunto: ANC? Òmnium? (per citar les organitzacions més conegudes). Ens cal un lideratge com el d’en Jordi Cuixart o en Jordi Sánchez, una estratègia comuna que ens faci anar tots en la mateixa direcció, una estratègia intel·ligent capaç de fer recular els qui ens ataquen. I si pensem que ens hi podrem enfrontar amb la força, ens equivoquem, perquè estarem jugant en el seu terreny, que és el que volen, i tenen les de guanyar. Sí, estic per la lluita no-violenta (la violència arriba sola, no cal anar-la a buscar) i voldria la unitat de tots els que tenim els mateixos ideals. I voldria els nostres presos fora de la presó i els nostres exiliats a casa, i lliures tots els imputats i perseguits. Però no oblidem que darrere de tot això hi ha el desig de llibertat d’un poble.