Atenció a l’accidentat

El dia 22-1-2018 vaig tenir un accident de trànsit. Vaig quedar atrapada dins el cotxe per la sabata. El cotxe es va incendiar, afortunadament el van poder apagar. Vaig tenir un vessament a la melsa i em vaig matxucar el braç esquerre. De l’altre cotxe implicat, els seus ocupants, una parella gran amb un gos al maleter, no es van fer res ells, el gos el van haver de sacrificar, segons l’atestat, a causa de les lesions de l’accident.

Quan em va venir a buscar l’ambulància amb els bombers, el primer que vaig dir és: “Què ha passat? M’he distret!” Els de l’altre cotxe en cap moment es van interessar, que jo recordi, pel meu estat, només quan ens vam trobar uns minuts dins l’ambulància, mentre que jo en tot moment demanava com estaven. El de l’ambulància va dir als Mossos que jo havia dit que m’havia ajupit, cosa que no vaig dir mai.

A causa d’aquestes paraules del de l’ambulància i que no hi ha testimonis, l’advocat no vol anar a judici perquè no ho veu clar. Tinc seqüeles per a tota la vida, i un any després encara tinc operacions pendents i rehabilitació.

Demanaria als de l’ambulància que no fessin declaracions respecte de l’accident, perquè una paraula seva decanta la balança cap a un costat o cap a l’altre, com m’ha passat a mi. La seva funció és atendre l’accidentat, valorar l’escala de Glasgow, etc., no han de dir res del que diu l’accidentat perquè en aquells moments no s’és gaire conscient del que es diu i s’està molt espantat.

Gràcies a aquestes paraules del de l’ambulància i al silenci dels ocupants de l’altre cotxe, no tinc dret a cap indemnització. Podria assegurar quasi contundentment que la culpa no va ser meva, hi ha unes fotos en què així ho sembla, i que consti que em sap molt greu el que li va passar al gos (jo també en tinc i me’ls estimo molt), però és un gos i jo una persona.