Entenc que no vulguin que ningú els vegi la cara

Els guàrdies civils i els policies nacionals que declaren en el judici menteixen, tots ho sabem i ells també. Em crida l’atenció com es queixen de barricades fetes de bales de palla, de cares d’odi, de persones que els feien retrocedir i que cantaven tot aixecant les mans... i així fins a moltes altres “agressions” que diuen que van patir. Si no fos perquè estem dins un judici injust i patim pels presos polítics, les seves declaracions ens farien molt riure. Per una banda, defensant les escoles hi havia pobles sencers, gent de totes les edats, i tots formant barrera amb les mans alçades i cantant; per l’altra, furgonetes i més furgonetes plenes de policies uniformats, tots vestits de negre, amb cascos, escuts, porres i altres eines de defensa i d’atac, i resulta que els que tenen por són els atacants. En fi, no calen gaires comentaris. Si jo fos ells i expliqués davant les càmeres de televisió el que diuen que va passar i com van patir, també voldria que ningú veiés la meva cara. Em faria massa vergonya tot plegat.