Opinió

Un judici que farà parlar

Ja estem en els darrers dies d’un judici que mai s’hauria hagut de veure. Ens ha deixat imatges impensables, d’una excel·lentíssima sala, una excel·lentíssima mesa,... on Rajoy negava recordar uns contactes que el lehendakari Urkullu va rememorar amb tot detall. Això no és faltar al jurament o a la promesa que va fer en començar a declarar? Les declaracions contradictòries entre declarants no s’havien d’haver sotmès a acaraments allà mateix? Aquelles imatges d’uns policies cantant “A por ellos” sortiran gratis? L’operació Fairy de Millo, que ningú va veure ni va deixar senyals ni restes al terra s’acceptarà com a certa? I les declaracions estereotipades dels testimonis de l’acusació, s’acceptaran també com a justes? És a dir, després de sentir els informes de la fiscalia i l’advocacia, cada cop tinc més clar que la sentència ja estava decidida i només calia reconduir-ho per justificar el resultat pretès.

Penso que tot el judici s’ha enfocat a acusar uns dirigents polítics d’haver-ho provocat tot, quan la realitat és que ningú va anar a votar arrossegat o lligat, hi vam anar voluntàriament i convençuts a decidir el futur que volíem per als nostres fills. Cada cop tinc més clar que el referèndum no es farà, i per un motiu molt simple: no tenen segur guanyar-lo.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.