Frau a l’elector?

Elector, segons la definició del diccionari de la llengua catalana, és la persona que reuneix els requisits legals exigits per exercitar el dret de sufragi, i electe és la persona elegida per a un càrrec o dignitat quan encara no n’ha pres possessió. Jo em pregunto: si els electors tenen el dret d’escollir els càrrecs democràticament segons el criteri i la convicció de cadascú, per què, en el cas de qualsevol de les eleccions que amb tanta freqüència són convocades a l’Estat espanyol, qui ho decideix finalment són els partits, un cop tenen els resultats del sufragi corresponent i amb pactes contra natura algun cop? La vigent llei electoral els ho permet i ells –els partits– esgarrapen el que poden per anar tirant, deixant de banda, quan els convé, qui ha estat el més votat.

El sistema actual, tant pel que fa a l’escrutini com al repartiment posterior, en què els més votats es reparteixen el pastís i deixen les engrunes per a les minories, és injust i ofereix poques possibilitats de respectar totalment el criteri dels votants. Crec que el més just i equitatiu seria que les eleccions es fessin a dues voltes, ja que oferirien a l’elector la possibilitat de rectificar pròpiament en favor d’una tendència més afí en el cas de veure la seva originària en minoria, o si detectés la possible victòria d’un partit al seu criteri no adequat. I penso que, pel que fa a les generals i les autonòmiques, són raonables les llistes tancades, ja que en ser d’un àmbit més extens és difícil valorar les virtuts i els defectes de les persones presentades. Però pel que fa a les municipals, on sí que generalment es coneix qui es presenta, les llistes haurien de ser obertes, com al Senat, ja que, en general, els proposats, siguin del partit que siguin, se sap quin peu calcen i fins i tot en alguns casos s’acaben d’omplir les llistes amb persones d’altres comunitats. El ciutadà té dret a escollir els que al seu criteri seran els millors edils. Ah! i el més votat, alcalde, i després que pacti amb qui vulgui per governar.