Lligar tomaqueres

Amb la primavera avançada, les tomaqueres omplen novament gran part dels horts de tot Catalunya.

Tradicionalment, a mesura que les plantes anaven creixent, els pagesos les lligaven amb tires d’espart a l’estructura de canyes que els servia de suport per aguantar tant el pes dels fruits com l’ embat del vent.

Malauradament, des de fa poc més d’una dècada, molts pagesos van substituir les tires d’espart per una alternativa plàstica de color verd més econòmica, que ha desplaçat gairebé totalment l’esmentat material de fibra vegetal.

Potser molts de vosaltres us heu preguntat o us preguntareu aquest estiu quina és la raó per la qual en moltes platges com per exemple les del Maresme, la sorra està plena de filaments plàstics de color verd. La resposta és ben senzilla: un cop les tomaqueres han complert el seu cicle vital, molts pagesos acumulen les plantes seques als marges de rierols i rieres. La matèria orgànica es converteix en compost, però no passa el mateix amb les esmentades tires de plàstic, que perviuen gairebé inalterables tot esperant que alguna crescuda les arrossegui cap al mar.

Crec sincerament, que és una pena que en lloc d’ optar pel mètode tradicional i biodegradable, molts agricultors optin per l’alternativa plàstica a l’hora de lligar tomaqueres. Tornar a l’espart o a una alternativa biodegradable per a aquesta tasca crec que és una assignatura pendent per tal d’evitar la plastificació del nostre mar.