Europa, cara i creu

Llegeixo que la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona “han acordat amb el filòsof i crític d’art Arnau Puig fer un inventari exhaustiu dels seus llibres, papers i obres”. A més a més, per si això no fos poc, “la UPC i l’Ajuntament de Girona també s’ofereixen a acollir el seu llegat”(...) “El Departament de Cultura i l’últim supervivent del moviment d’avantguarda Dau al Set ho van pactar en una reunió a casa seva, a l’habitació on té la biblioteca, l’arxiu i la col·lecció d’obres d’art. Tothom va sortir satisfet de la trobada. (...) El procés serà llarg i costós, per la gran quantitat de materials, i dispersos, que ha acumulat el prohom des dels anys quaranta fins a l’actualitat, ja que continua actiu als seus 93 anys.”

Arnau Puig –com el mitificat i exalçat Alexandre Cirici Pellicer– intel·lectualment va acollir-se als postulats que, a l’inici de la guerra freda, la CIA va impartir en els Congressos per la Llibertat de la Cultura [sic] en els quals s’imposà la dissolució de les arts figuratives pròpies de la cultura europea, per tal de ser substituïdes d’un dia per l’altre pels gargots i esoterismes abstractes que conformen l’anomenat “art contemporani”. Europa, cara i creu...