Postveritats

Al llarg de la història recent, alguns escriptors, periodistes i polítics han convertit conceptes o afirmacions falsos en una veritat a còpia de reiterar-los. S’ha dit, per exemple, que a la tomba de Groucho Marx hi consta l’epitafi: “Senyores, perdonin que no m’aixequi”, quan la veritat és que tan sols hi ha una làpida negra amb l’estrella de David i una inscripció que hi diu: “Groucho Marx 1890-1977”. El mateix passa amb el militar nord-americà Georges A. Custer, el de la batalla de Little Big Horn contra les nacions sioux, que tothom s’hi refereix com a general Custer i en realitat era tinent coronel. També ha fet fortuna i s’ha instal·lat com una veritat el fals concepte de “gota malaia”, referint-se a un mètode de tortura que es diu en realitat gota xinesa, consistent en un degoteig d’aigua continuat en un mateix lloc del cos. En canvi, la bota malaia consisteix en una sabata de fusta amb cargols que es van estrenyent, fins a trencar els ossos del peu. Igualment, se’ns ha volgut fer creure que els humans habitants de la Terra som els culpables del canvi climàtic actual, quan la realitat és que ens trobem en plena era postglacial que va començar fa 10.000 anys a causa d’un acostament al Sol de la nostra òrbita. En tot cas, com a molt, podem ser culpables d’accelerar aquest canvi i fer la Terra menys habitable per la pol·lució mediambiental. Finalment, els mitjans i polítics nacionalistes espanyols no s’han cansat de repetir que el MH President de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, és un delinqüent fugitiu de la justícia, passant-se pel camal dels pantalons la presumpció d’innocència, que sí que ha estat reconeguda per les justícies belga i alemanya, que li permeten la lliure circulació com a ciutadà de la Unió Europea.