Opinió

Ara va de sobirania! ‘OK’?

Reconec que, quan fa anys que es malparla, sovint sense escrúpols, d’algú, es fa difícil, impossible fins i tot, vendre a les bases dels partits que, de cop i volta, aquest algú ja no és el dimoni amb banyes que deien. Això ho hem patit en tots els àmbits, del local al nacional.

I en això estem. Aquest atzucac a què ens han portat alguns dels pactes municipals, i que ara prenen una dimensió, per mi fora mida, en el que sembla inevitable acord a la Diputació de Barcelona, la tercera institució del país, recalquen, entre un dels partits independentistes i un partit unionista.

Tot plegat, trist. Tant partidisme, demanar generositat només als altres, o fer ara impossibles propostes de reversió de pactes, ens esgota.

I la gent anirem a la Meridiana, a Brussel·les, a Madrid, o a Estrasburg, i demanarem una unitat que, arran de terra, tenim molt clar que ens duria, en un temps raonable, a aconseguir l’objectiu; però –sempre hi ha un però– això passa perquè els que són al capdavant, a la presó, o a l’exili, s’entenguin, i propugnin una unitat electoral permanent, una mena de federació de partits independentistes, fins que, ja en un país sobirà, cada opció defensi el seu model de societat. OK?

Vallirana (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.