Més pena que glòria

Intentar menjar-se un pop viu en directe; penjar-se al buit des del cim d’un gratacel; filmar un incendi de prop tot delectant-se; gravar el part d’una companya dins d’un cotxe, sense auxiliar-la; enregistrar una pallissa amb total indiferència, fins i tot victorejant els agressors...

La llista d’estupideses, absurditats o temeritats (o tot alhora) immortalitzades amb un selfie o filmació resulta esbalaïdora. De fet, unes 300 persones ja han perdut la vida amb aquests procediments, com si el seu afany de glòria warholiana tingués més valor que el seu preu de la pròpia vida. Quan les noves tecnologies són usades amb desmesura (passant de la informació a la deformació i de la diversió a la perversió), la dèria per teatralitzar la insubstancialitat disfressada de transcendència de forma improcedent voreja sovint el paroxisme. Mai la realitat havia estat tan banalitzada ni la força de l’instant tan desvirtuada com fins ara. Potser farien bé aquests copsadors compulsius d’imatges a fer seves unes paraules de Henrik J. Ibsen: “La bellesa és un acord entre el contingut i la forma.” Si us plau, no s’ho carreguin tot plegat.