La pau no comença mai, mentre duri la guerra
Aquests dies, com a aficionat al cinema, he gaudit molt de la pel·lícula d’Alejandro Amenábar Mentre duri la guerra, amb una notable interpretació, direcció, música i fotografia donant format a les diferents escenes, però deixeu-me dir que quelcom no s’ajusta del tot, quan fa referència a dates, llocs, simbologia, família, discursos... Malgrat tot, aquesta és de les poques pel·lícules en les quals les dues parts enfrontades surten esquitxades.
Ja ha passat una bona colla d’anys de tot això. Com tota guerra va haver-hi vencedors i vençuts. Malauradament, en el pòsit dels familiars d’ambdós bàndols, tant els nacionals com els republicans, que en el transcurs dels enfrontaments d’abans, durant i després del 18 de juliol pel camí deixaren els seus éssers estimats. L’estat emocional de la pau durant aquest període de temps no ha pogut vèncer el dol, del qual, directament o col·lateralment, molts hem estat receptors.
Caldrà que, plegats, hi reflexionem, ja que tal vegada la memòria, en alguns casos, és molt volàtil.
Anglès (Selva)