Opinió

La pau no comença mai, mentre duri la guerra

Aquests dies, com a aficionat al cinema, he gaudit molt de la pel·lícula d’Alejandro Amenábar Mentre duri la guerra, amb una notable interpretació, direcció, música i fotografia donant format a les diferents escenes, però deixeu-me dir que quelcom no s’ajusta del tot, quan fa referència a dates, llocs, simbologia, família, discursos... Malgrat tot, aquesta és de les poques pel·lícules en les quals les dues parts enfrontades surten esquitxades.

Ja ha passat una bona colla d’anys de tot això. Com tota guerra va haver-hi vencedors i vençuts. Malauradament, en el pòsit dels familiars d’ambdós bàndols, tant els nacionals com els republicans, que en el transcurs dels enfrontaments d’abans, durant i després del 18 de juliol pel camí deixaren els seus éssers estimats. L’estat emocional de la pau durant aquest període de temps no ha pogut vèncer el dol, del qual, directament o col·lateralment, molts hem estat receptors.

Caldrà que, plegats, hi reflexionem, ja que tal vegada la memòria, en alguns casos, és molt volàtil.

Anglès (Selva)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.