Opinió

Moltes gràcies, Antoni

S’ha mort l’Antoni Monguilod, un veí del poble on vaig néixer, que feia temps que, per la malaltia que tenia, havia demanat que s’aprovés la llei de l’eutanàsia. Com molt bé va dir l’Antoni, els polítics d’aquest país “no han fet res i només farien alguna cosa si tots es trobessin en aquesta situació”. Fa molt temps que al nostre país es parla d’una llei sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit, però res de res. I els polítics, amb l’immens grau d’insensibilitat que mostren, continuen fent servir aquesta llei sobre l’eutanàsia com a moneda de canvi per tal d’aconseguir altres coses que a ells més els interessen. ¿Quan, en aquest país, tindrem una llei que reclama una gran majoria social, en la qual estan representats tots els partits i que fins i tot reclama molta gent creient? No és una qüestió d’ideologies ni de creences, és una qüestió d’humanitat, de sensibilitat.

Senyors polítics: vostès han estat votats per la gent del poble; si us plau, treballin per la gent que els va donar el seu vot, i no només pels seus interessos partidistes.

Moltes gràcies, Antoni, per haver estat una icona en la lluita pel dret a morir dignament.

Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.