Opinió

No és això, company, no és això

No és la meva intenció entrar en polèmiques, perquè ni és el meu estil ni és la funció de la secció El lector escriu. Una altra cosa és haver d’acceptar qualificatius i judicis de valor que no tenen res a veure amb la realitat però molt amb la percepció. És per aquest motiu que considero del tot necessari respondre a la carta titulada L’independentisme i la intolerància, publicada a El Punt Avui el dia 25 de febrer, per tal de fer algunes puntualitzacions. D’entrada, expressar la meva total conformitat amb el contingut de la carta Tenen un tresor, publicada a El Punt Avui el dia 1 de febrer. Penso exactament el mateix, i com jo, moltíssima gent d’aquest país que, al marge de les seves tendències ideològiques, està farta d’estratègies i tàctiques partidistes. Pel que fa a la carta Xitxarel·los a ballar... Xu, xu, xu, xu, publicada a El Punt Avui el dia 2 de febrer, signada per mi, dir que és una crítica –en clau humorística– a un procedir sobre el qual tinc dubtes més que raonables i que ja veurem cap on ens porta. En qualsevol cas, reivindico el sentit de l’humor com a teràpia per fer més suportables els temps que corren i els esdeveniments als quals estem abocats. Així doncs, considero fora de lloc qualificar de “penós” el fet de llegir ambdues cartes, perquè ni es “menysprea” ni es “ridiculitza”. Pel que fa a la suposada “intolerància”, “manca de respecte” i “projecció d’emprenyament”, res en absolut; ans al contrari, manifestar tot el meu respecte i admiració per a qui es dedica a la política entesa com a servei a la ciutadania, amb coherència i honestedat, sense “fer volar coloms”, “marejar la perdiu” o pretendre “fer combregar amb rodes de molí”.

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.