Edatisme

La paraula edatisme s’utilitza per descriure la discriminació de la gent gran per qüestions d’edat. Ha estat inventada pels sociòlegs, referida no solament als vells, sinó que també inclou, en menor mesura, totes les persones retirades del treball remunerat per qüestions d’edat. Tot i que aquesta discriminació es fa més ostensible a mesura que augmenta l’edat i la dependència, l’edatisme és una realitat social de caràcter gairebé universal, amb poques excepcions.

El coronavirus l’ha intensificada, quan alguns reconeguts polítics de països europeus han fet públic que no tenien cap tipus d’objecció a prioritzar la mort de la gent gran, considerada un grup parasitari no productiu. També està afectant la classe dels metges, com un greu problema ètic, relacionat amb al seu jurament hipocràtic de, per damunt de tot, no jugar mai a ser Déu. Un joc que els pot afectar quan el creixement de les necessitats hospitalàries col·lapsa les UCI i planteja el dilema pretesament diví d’haver d’escollir si cal discriminar la gent gran, no tenint-la en compte, en benefici de persones afectades més joves.