Opinió

Hi tinc dret? O no?

Massa sovint ens trobem –a l’aula, a la ràdio, a “serveis socials”, a la perruqueria, etc.– qui ens diu: “Hi tinc dret!” És una de les afirmacions més contundents: és un tema vital, de justícia. Tota justícia consisteix a “atorgar a cadascú el seu dret”. Vull expressar-los en breu algunes categories en joc i, si volen debatre-ho, posem-nos en contacte. Tres idees: (a) hi ha tres nivells, com concèntrics, de drets: els humans, els civils i els polítics (segons siguin per a tota persona, per la societat on vius i en raó del règim normatiu). Convé distingir-los: per exemple, als EUA hi ha pena de mort; a Burundi crec que no hi ha assegurança d’atur, i a Corea del Nord no hi ha eleccions (dret humà, social o polític, respectivament); (b) els drets “humans” ho són des de sempre; ara bé, només s’han anat reconeixent per onades (es parla ara d’una 4a generació: això s’estudia a l’ESO), i (c) si algú té un dret, d’altres tenen deures: és bo no oblidar-nos-en. Siguem eixerits, i prou de feixismes xenofòbics o ideològics. Tot “populisme” és només emocional, ben poc racional i gens raonable.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.