Un mutis a les llengües petites: molesten

El reconeixement de les diferències lingüístiques avança a pas de puça. Ara a les Corts d’Espanya s’acceptaran tres llengües que fins ara hi han estat prohibides. El gallec, el basc i el català s’hi podran fer servir, bé i endavant!, però resulta que a Espanya es parlen set llengües històriques (encara!). Què passa, doncs, amb l’asturià, l’aragonès i l’occità? Al món desapareixen llengües cada any, com molt bé sabia Carme Junyent; Joan F. Mira ha parlat fa poc de la senyora Boa, última parlant d’una llengua de les illes Andaman, a l’Índic. El menyspreu general (i el retruc de l’autoodi) és un factor decisiu en la mort de les llengües. Per això vull comentar que El Punt Avui no hauria de caure ens els tòpics rebaixadors (penso en l’article signat per J.A. del 7 de setembre). Hi feu servir “bable” per a l’asturià (bable és un terme de to despectiu; l’Academia de la Llingua Asturiana ho té dit i repetit). I per què no en diem occità, de l’aranès? Hi està passant el mateix que amb el terme valencià. Els noms generals de les llengües haurien de ser neutres i clars, els proposats pels lingüistes (i tothom hauria de saber que inclouen totes les variants i dialectes).