Premi a la mesura

L’esforç i la constància són valors que mereixen ser recompensats. I qui creix en un entorn en què els veu i viu els interioritza amb normalitat, de manera que celebrarà els èxits en funció del que li hagi costat aconseguir-los. Però vivim un moment en què tota excusa és bona per complaure els infants. Els aplaudim abans de donar-los l’oportunitat de merèixer-ho i convertim la seva normalitat en un triomf que cal visibilitzar. I en aquesta cursa per donar-los protagonisme s’organitzen festivals amb alumnes que tot just s’inicien en l’activitat, actes de graduació desproporcionats, festes d’aniversari que semblen casaments… Inculcar la cultura d’esforç és essencial. Premiar les persones que l’exemplifiquen hauria de ser una obligació. Però valorar de manera sobredimensionada qualsevol acció que es dugui a terme sense sacrifici condueix a accentuar l’egocentrisme i normalitzar l’excés. A nosaltres ens toca fer-los gaudir l’espera. Algun dia seran metges, cooperants o botiguers que mereixeran un fort aplaudiment. Esperem-nos, doncs.