Quina pena, bisbe Omella!

Quina pena que hàgiu oblidat que el principal missatge de Jesús és l’amor! Si encara alguns ens sentim cristians, que no catòlics, és perquè en la nostra joventut ens va captivar “L’estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat...” Però sembla que per alguns altres que es diuen cristians i catòlics això no és rellevant. Pot semblar simplement indiferència que davant la pregunta del papa Francesc “Hauria de ser en català...?” la vostra resposta fos “No”, però això no és la realitat. La realitat és que no estimeu Catalunya, no estimeu ni valoreu la realitat catalana, ja prou malmesa, ni per tant aquells que són els vostres feligresos.

De fet la vostra actitud ve de més lluny, ve de quan vàreu iniciar com a bisbe de Barbastre el litigi per espoliar judicialment peces propietat del Museu de Lleida. Tot i que com a persona cristiana teniu l’obligació d’estimar, com a bisbe en teniu molta més. Teniu l’obligació d’estar al servei del poble del qual heu de tenir cura espiritual. I aquesta cura significa que heu de respectar i fomentar la nostra llengua, una llengua que és l’oficial a Catalunya en paritat a l’altra llengua oficial a l’Estat. El vostre “No” al papa Francesc, que va demostrar el seu afecte i respecte per la identitat catalana en fer-vos la pregunta “No hauria de ser en català...?”, és per part vostra una manca de respecte i d’amor al poble que us té com a pastor. Ho sento molt!