Dia dels difunts

El dia dels difunts, tothom reacciona de diferent manera. Fins i tot jo mateix, que ja he viscut uns quants adeus inesperats. A més a més, quan ja tens una certa edat, passa més sovint saber que persones conegudes ens han deixat, i per més que acceptem que forma part de la vida, la notícia d’un traspassat emprenya molt. Ja he escrit moltes cartes sobre aquest tema i al final et quedes com sempre... Aquella persona morta, ja no la sentiràs mai més a prop teu... Les fotos, vídeos, escrits, en definitiva els seus records, ajuden a visionar-la millor, però el sentiment ja no existeix... Potser soc molt fred, oi? Però ara ho sento així. Hi ha persones a qui no els afecta gens ni mica aquest dia tan especial! Els morts crec que segurament són més feliços que nosaltres, els vius! Anar al cementeri a posar-hi flors, etc., ho respecto molt, però ara ho sento d’una altra manera… M’ho agafo com un dia que penso una mica més en els traspassats, però actualment sense cap tristesa. Morir forma part de la vida, igual que néixer. Així de real. Es tracta de recordar les coses bones del passat, i amb aquests records pensar que els que ja no hi són tenien una part molt positiva, que ens acompanyarà tota la vida! Ser positiu aquest dia ajuda molt a viure’l.