Banyoles, mirífica iniciativa pel català

Cal felicitar la iniciativa del CECB de Banyoles d’organitzar –dins del XXIX Col·loqui de Tardor– diverses conferències i una taula rodona amb el títol El català d’avui: reptes, estratègies, expectatives. Després de l’exposició de factors per part dels especialistes qualificats que hi van intervenir, a més d’un entranyable record a C. Junyent, va tenir lloc la taula rodona, amb representants de la migració. Els quals, en paraules de Rosario Palomino, de la campanya No em canviïs la llengua, van coincidir que “tots som corresponsables sobre el futur del català”. Tanmateix, ens caldrà insistir més a assenyalar el responsable número 1, que és l’Estat, que no paeix bé la pluralitat identitària i lingüística. Esfereïdor sentir dir als mestres d’un poble familiarment catalanoparlant que és el castellà –perquè és abassegador en els mitjans– la llengua del pati i de joc dels alumnes. Com també ho és el paper gens bel·ligerant i mimetitzador del castellà del Termcat pel que fa als neologismes. A tall d’exemple: en acabar, tot demanant per què ara hi trobem gegantesc i parentesc (o bretxa, entorpir...) en lloc de parentiu i gegantí, la resposta: “...És per la pressió del castellà” (!!) D’aquí a poc, doncs, l’extremunció definitiva? Per sort, som molts que fem via cap al cantó contrari i aquest XXIX Col·loqui de Tardor n’és la millor prova.