País feliç

No fa gaire en un telenotícies parlaven dels països on la gent és més feliç. A Catalunya sortíem força endavant a la llista perquè els seus habitants manifestaven ser força feliços. I és que, per ser feliç, no cal ser ric, ni poderós, ni guapo, ni famós. La nota més alta o baixa de felicitat, cadascú se l’ha de posar sense passar cap examen ni prova. D’aquesta manera, com que tothom vol ser feliç, és fàcil aprovar. Però queda clar que no tot són flors i violes, també hi ha penes i sofriments. Així i tot, si sabem buscar les coses bones de la vida, podrem aprovar bé. A Catalunya tenim infinitat de coses magnífiques que ens ajuden molt per estar contents. Tenim la Garrotxa i l’Empordà, la Vall d’Aran i el Berguedà, la Costa Brava i la Daurada, el Montseny, el Canigó, Montserrat i el Pedraforca i tot això i molt més, habitat per una gent nascuda aquí i a altres indrets i tots plegats formem un país amb moltes races i colors, nacions i religions, i tots plegats vivim i treballem amb pau i convivència. I per tot això diem i afirmem que som un país feliç.