el defensor del lector
La culpa, dels immigrants
Cal aplicar els principis bàsics del periodisme: donar informació al més objectiva i contrastada possible i evitar detalls que no siguin necessaris
És un tema que ven, sense cap mena de dubte. Ho acabem de veure en les darreres eleccions municipals, els partits xenòfobs han augmentat considerablement en nombre de vots i tot fa pensar que fins i tot en una població important com Badalona manaran. No m'agradaria que em titllessin de pessimista, però l'ésser humà, en general i amb totes les excepcions, és egoista. Necessitem gent que faci les feines brutes, perilloses, amb sous baixos, benvinguts els immigrants. Tenim pisos per llogar, visca els immigrants que s'apilonen en menys de 100 metres quadrats i paguen a tant per cap. Hi ha crisi de feina, els immigrants fora, que ocupen els llocs de treball i els d'aquí han d'anar a l'atur. És un tema que sempre portarà polèmica, i mai l'acabarem de resoldre. No vull ara anar a buscar les causes de la immigració, però són molt clares; la nostra societat, la que en diem del Primer Món, no ha fet res per ajudar els països amb problemes. El que sí que hem fet és vendre'ls armes i espoliar-los de les matèries primeres que ens fan falta, amb una explotació al nivell de l'esclavitud.
Tot el que acabo de dir ve al cas per un escrit que la Taula de Suport als Immigrants –un espai de coordinació format per organitzacions i entitats, d'immigrants i/o que treballen amb immigrants i minories culturals de la demarcació de Girona– ha enviat als diaris gironins sobre el tractament informatiu de la diversitat cultural. “Volem demanar-vos –diuen– que prengueu consciència de la importància que teniu com a transmissors d'informació i especialment com a creadors d'opinió en la societat. Des del moment en què s'utilitzen noms i cognoms de manera abusiva, s'esmenta la procedència, s'utilitzen fotos fàcilment generalitzables o es fan servir expressions com «treure de circulació», es pot malmetre una convivència, a vegades difícil i sobretot molt fràgil encara”. N'hem parlat amb els responsables del diari, i la veritat és que tots plegats estem d'acord amb les opinions que ens fan arribar els de la Taula. El Punt s'ha plantejat moltes vegades la qüestió i ha intentat ser molt respectuós amb el col·lectiu immigrat. Tots plegats reconeixem que és difícil trobar el punt just. Potser aquí caldria recordar els principis bàsics del bon periodisme, que no són altres que donar una informació al més objectiva possible, amb tots els detalls que ajudin a comprendre la informació. I evitar donar detalls que no són necessaris i que, en canvi, només serveixen per crear animadversió cap a sectors determinats. La veritat és que en general El Punt ho té en compte. Només cal mirar els titulars: poques vegades surt en el títol la procedència o el color de la pell de la persona que és notícia. Malgrat que sempre hi pot haver alguna relliscada, crec sincerament que els redactors d'El Punt són persones molt sensibilitzades amb els problemes de la immigració. El criteri és molt clar: fer el mateix tractament amb els immigrats que amb les persones de casa. Amb tot, és bo que ens ho vagin recordant de tant en tant, els que cada dia lluiten per aconseguir la difícil integració de la gent que ve de fora. Lamento que des de les altes esferes polítiques no es facin plantejaments seriosos per resoldre el problema i que, en canvi, hi hagi grups polítics que facin demagògia per guanyar un grapat de vots. Lamentable, molt lamentable.
El 9 s'aprima
Quan trec el diari esportiu El 9 d'aquest dijous passat del mig d'El Punt, m'adono que s'ha aprimat. Vuit planes, la veritat, són molt poques planes. Normalment el més petit era de 16 planes. Què ha passat? Segons m'expliquen, s'ha acabat la temporada i la informació baixa molt. Ja sabem que els diaris esportius tenen una gran imaginació i són capaços de treure informació d'on no n'hi ha. Faig cada dia una ullada tant als diaris esportius catalans com espanyols, i la veritat és que hi ha molta imaginació. No vull dir amb això que estigui malament, però també és cert que quan es crea notícia poden sortir coses rares, que si aquest fitxa, que si no fitxa, que si aquell entrenador ha dit o ha deixat de dir. És l'estil dels diaris esportius, i no em sembla malament. El 9 és gratuït, no ho oblidem, i es regala conjuntament amb El Punt i l'Avui. I sabem que vivim temps difícils per a la premsa escrita. Cal estalviar d'on sigui, sense que en surti afectada la informació essencial. Em comenten que no sempre serà de vuit planes, i que els dies en què hi ha més activitat esportiva el nombre de planes augmentarà. I també em diuen que tot això és provisional, en espera de projectes futurs. Que el món de la premsa escrita està revolucionat, ho sap tothom. La crisi afecta tots els sectors, però n'hi ha que la tenen més a sobre que d'altres. Si les empreses estan en crisi i no tenen diners, no posen publicitat, i si els lectors no arriben econòmicament a cap de mes, un dels estalvis és el diari. Amb tot, deixeu-me recordar aquella frase que ens deien al seminari: “Un sermó curt mou el cap i un sermó llarg mou el cul”. Ja ho saben els periodistes esportius, és qüestió de resumir i dir tot el mateix en poques paraules i sense palla, només gra. No hi ha mal que per bé no vingui; com que mai no tenim temps, podrem llegir-ho tot en un tres i no res.
