Pals a les rodes o col·laboració?

No han estat fàcils les relacions entre el poder polític i les empreses culturals durant els últims quaranta anys. La cultura havia tingut un pes rellevant en la lluita antifranquista i els polítics emergents dels setanta es van encarregar de suplantar-la. Els símbols ja no havien de ser cantautors, poetes i pintors sinó ells mateixos. Tant l’esquerra com la dreta nacionalista no han entès la divisió de papers i han acabat enviant la cultura no populista a l’ostracisme a la recerca d’un nou imaginari. Quan les empreses que organitzen festivals o entitats tan destacades com el Taller de Músics s’escarrassen reclamant actuacions en directe em fa pensar. Només el criticat equip d’Ada Colau ha obert les portes a Barcelona a la cultura viva.