La importància personal de l’art

La meva valoració de l’any artístic no segueix el camí de la qualitat de propostes expositives, de l’esclat d’una nova artista, ni de grans adquisicions, troballes o restauracions. La meva mirada complementària és sobre com avancem cadascú amb l’art i com la creació avança amb nosaltres. En aquest país ens costa entendre encara l’art no com un objecte més o menys estètic, sinó com una força espiritual que ens ajuda a construir-nos i que ens serveix per analitzar el nostre món i per modificar les seves anomalies. El tema de si anem avançant amb l’art no és només que vagi bé als que viuen de l’art sinó com la resta vivim amb l’art. Aquest és un gran repte que obviem. Sovint, la societat ignora el servei tan gran que li fa la creació.