Taxistes nous, vicis vells

Fa modern arribar a l'aeroport de Barcelona i tenir com a primer contacte amb la ciutat un taxista amb l'aparença i les maneres d'estar conduint per qualsevol ciutat de l'Àsia o del nord de l'Àfrica. Si no fos pel negre del capó i del sostre dels vehicles, qualsevol client d'aquests cotxes públics podria creure que viatja a bord d'un taxi de Nova York, emblema dels cosmopolites. Tot això està molt bé, i potser fa molta gràcia al turista ocasional saber que arriba a una ciutat multiracial. Però al barceloní també li faria molta gràcia constatar, per un costat, que els taxistes de nova fornada han après que el carrer Lepanto és el carrer Lepant i, per un altre, que els taxistes amb anys d'ofici han oblidat ja la avenida del Generalísimo.