Es veu que aquell dia no vaig votar

Amb les sorpreses esperades i potser alguna més, ja tenim ajuntaments constituïts i, esperant els recursos pertinents, ara toquen consells comarcals i Diputació. És el que tenen les votacions, que donen sorpreses. Perquè la gent vota allò que creu que ha de votar i per això passen les coses que passen. Jo mateix estic molt sorprès. El dia 9 de novembre de l'any passat, amb tota la il·lusió del món vaig anar a votar i vaig fer-ho després d'equivocar-me de taula electoral i de poble. Coses d'aquell carnet que encara hem de portar. Però vaig votar i, aquesta vegada sí, vaig guanyar i de manera aclaparadora. Va ser un dia feliç, d'il·lusió compartida, un dia plaent, però es veu que no, que tot va ser un somni. No vaig votar jo ni ningú. Ho diu un tal TC.