Unes xifres bones, però insuficients
L'atur registrat va caure l'any passat en més de 62.000 persones, segons les dades que va publicar ahir el Ministeri d'Ocupació espanyol. Aquesta xifra representa una disminució del 12% en relació amb l'any anterior. Així doncs, la xifra d'aturats a Catalunya és ara inferior a la registrada a l'inici de la gran crisi. Però aquesta bona dada no ha de fer perdre de vista que encara queda molt de camí per recórrer. Cal reduir molt més la taxa de desocupació fins que arribi als nivells normals en altres països del nostre entorn. Però, sobretot i principalment, cal millorar la qualitat contractual. De poc serveix rebaixar l'atur si s'aconsegueix, sobretot, amb contractes precaris, temporals i mal retribuïts.
La reforma laboral que va imposar el Partit Popular va evitar que la destrucció de llocs de treball fos més intensa i desordenada durant la crisi. Moltes empreses es van poder salvar gràcies a la flexibilitat que permetia la reforma. Però aquest moment ja ha passat. Les lleis laborals s'han d'adaptar al moment econòmic. Ara han de fer possible un augment salarial vinculat a la productivitat. No pot ser que la competitivitat depengui només del salari.
Però el problema és encara més profund. Si la precarietat s'ha instal·lat en l'economia catalana és perquè aquesta és la classe de contractes que demana el model que estem construint. Un model massa abocat al turisme i a les activitats que necessiten mà d'obra poc qualificada. Mentrestant, molts joves que sí que estan ben preparats han de marxar del país. No podem plegar els braços i pensar que amb el temps ja se solucionarà la qüestió, perquè els models que estem construint són de difícil reversió.