La segona metàfora de la bandera
El 17 de gener passat, abans de la reunió dels presidents autonòmics –menys el de Catalunya i el del País Basc–, una ventada va tirar al terra les banderes. Va ser una brillant metàfora del que representa una conferència en la qual l'Estat té la majoria decisòria. Ahir, davant el risc que la ventada se l'emportés Ebre enllà, la bandera d'Espanya que oneja al Palau de Justícia va haver de ser abaixada i hissada, i el segon cop que es va fer l'operació es va enredar amb el pal. Una altra metàfora que resumeix el significat del judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
Les reaccions del govern espanyol i del PP demostren que encara tenen els ulls tancats. Pel govern espanyol, la concentració pacífica de milers de persones davant el tribunal va ser un “numeret” que tenia “finalitats espúries”. Pel PP, no es va manifestar la “Catalunya real”, sinó una altra. Reaccions, com d'altres, que demostren ignorància i una clara voluntat d'insultar. Es van molestar a baixar al carrer per saber la veritat? No. Alguns partits espanyols, davant una realitat que són incapaços d'analitzar, s'inventen la seva pròpia, la que encaixa amb la seva limitada visió del món. La Catalunya de la qual parla el PP no és la “Catalunya real”, sinó la que més s'acomoda als seus interessos. Majoritària? Minoritària? Hi ha una manera fàcil de sortir de dubtes. Però per haver contribuït –no pas haver organitzat– a fer una consulta sense efectes jurídics, d'acord amb la llei de Catalunya, els tres polítics seuen al banc dels acusats. Tot embolcallat amb una presumpta desobediència per fer passar, inútilment, bou per bèstia grossa. Doncs bé: des d'ahir, a instàncies del PP, les relacions entre Catalunya i Espanya ja mai més podran tornar a ser les mateixes d'abans.