Catalunya en el PSOE de Sánchez
La Declaració de Granada, aprovada pel PSOE el juliol del 2013, afirmava que “l’Estat de les autonomies ha d’evolucionar, s’ha d’actualitzar. I ho ha de fer en el seu sentit natural, avançant cap al federalisme”. El mateix document defensava que aquesta posada a punt de l’Estat autonòmic s’havia de fer “amb una reforma constitucional” que reconegués les realitats particulars “de cada regió” però no donés privilegis. Aquest cap de setmana, quatre anys després, el PSOE segueix donant voltes al mateix, i en el seu 39è Congrés Federal ha afegit que “Espanya és un estat plurinacional” al seu ideari polític. Quatre anys després i quan la majoria del poble de Catalunya ja no està en aquest estadi, ja ha passat, com es diu ara, pantalla. El 80% del poble català, i segons totes les enquestes gran part dels votants del PSC, defensa el dret a decidir i no un nou encaix amb una reforma de la Constitució. O, en tot cas, que aquesta fos una opció a votar. De fet, el PSC va anar a Granada a defensar el dret a decidir i en va sortir amb la cua entre cames.
Durant la seva campanya de les primàries, Pedro Sánchez va arribar a dir que Catalunya era una nació. Uns mesos després, però, aquesta nació és ja només “cultural”, i el PSOE ha corregut a dir al PP que pel que fa a Catalunya farà el que se li ordeni. És un pas que l’ideari polític del partit defensi la plurinacionalitat de l’Estat, però, com en tot, després cal actuar en conseqüència. Està bé dir que ets d’esquerres i que reculls l’esperit del 15-M, però això ho has de demostrar al Congrés, on, d’entrada, el PSOE ha donat la presidència del govern al PP. I amb Catalunya passa el mateix: queda bé dir que s’estima els catalans, però si se’ls estima de veritat, primer se’ls ha d’entendre.