La fi de la immunitat dels diputats
La decisió del Suprem de prescindir de la preceptiva informació i petició del suplicatori al Congrés per jutjar membres de la cambra –els dirigents independentistes catalans encausats que han estat elegits diputats– és un torpede en la línia de flotació de la relació entre poders de l’Estat. L’acceptació per part del Congrés que es puguin jutjar diputats que tenen tots els seus drets intactes sense el preceptiu permís del legislatiu que és el suplicatori –que s’ha de sotmetre a consideració de tot el ple– generarà un perillós precedent de trencament de la immunitat parlamentària en què es basa l’estat de dret per garantir l’actuació de la representació dels ciutadans en total llibertat. Suposa una immunitat parlamentària ‘ad hoc’ que es garantirà en funció de les idees que defensin els diputats, a uns sí i a altres no. En definitiva, una perversió democràtica impresentable.
La llei sempre està sotmesa a interpretació. Però poc sembla tenir-hi a veure el fet que el judici estigui en marxa o no. La immunitat és automàtica en el moment de l’elecció i és aplicable en qualsevol cas perquè els encausats han de gaudir de la presumpció d’innocència. I perquè a més, en cas de dubte s’ha de prioritzar el compliment dels drets fonamentals, entre els quals el de representació i acció política és un dels més rellevants en democràcia. Que a més es mantingui una injustificada presó provisional que limitarà l’actuació dels diputats electes i que convertirà el ple de constitució del dia 21 en un escarni i insult per a membres honorables del Congrés és una aberració. I la mesa, en què PSOE i Podemos tindran majoria absoluta, hauria de prendre la iniciativa de forma enèrgica en defensa dels drets dels diputats catalans i dels ciutadans que els han votat.