Opinió

Una reforma electoral que és urgent

Els 9.077 regidors de 948 ajuntaments van prendre, ahir, oficialment, possessió del seu càrrec per als pròxims quatre anys. Els polítics més propers als ciutadans, els que han de treballar, en molts casos sense cobrar i amb pocs recursos, ja es poden arremangar, com han fet sempre. Al seu costat hi ha els regidors dels grans ajuntaments, els que centren l’atenció mediàtica. Entre aquests hi ha Barcelona, ahir eix central d’atenció pel fet que l’alcaldessa no és la de la llista més votada, i les altres tres capitals de demarcació, en dues, Tarragona i Lleida, pel canvi històric que s’hi produïa, i en l’altra, Girona, per la fragmentació que hi ha. En tot cas, a Barcelona, a Badalona, a Tarragona o a Sant Cugat ahir es van imposar, amb fórmules ben diferents, llistes que no havien guanyat les eleccions.

Aquests pactes són absolutament legítims, ja que la llei els preveu. Altra cosa és que fa massa anys que hi ha pendent una reforma de la llei electoral i que massa cops ha quedat al calaix un possible canvi pel que fa a les eleccions municipals, concretament. S’ha plantejat que el guanyador obtingui un plus de regidors o que es disputi una segona volta entre els dos partits més votats si cap ha aconseguit la majoria absoluta. La reform és urgent i cal demanar valentia als partits per afrontar-la. Això podria evitar alguns pactes que semblen, a primera vista, estranys, tot i que cada quatre anys els votants ja poden fer saber als seus polítics què en pensen i votar en conseqüència. En tot cas, en un moment d’excepcionalitat com el que viu Catalunya, amb presos polítics i exiliats, hauria estat bo que hi hagués hagut un màxim possible de governs sobiranistes, cosa que, en alguns casos, han evitat els mateixos partits independentistes.