Deu anys després d’Arenys
Arenys de Munt va commemorar ahir el desè aniversari de la consulta sobre la independència de Catalunya, una iniciativa municipal pionera, que va obrir camí a les realitzades entre el 2009 i el 2011 en 549 municipis més, i sobretot va fer aflorar dues qüestions que la societat catalana havia madurat gairebé en silenci. Una, el dret i l’anhel dels catalans a decidir sobre el seu futur polític com a poble, exercint democràticament i pacíficament la seva sobirania; l’altra, el creixement exponencial del nombre de catalans que veien en la independència de Catalunya la millor alternativa al desencaix crònic dins l’Estat espanyol.
La consulta no va ser fàcil. Els tribunals van impedir que l’Ajuntament l’organitzés directament, però no la van prohibir per la llibertat d’expressió, i la societat civil organitzada va assumir llavors el protagonisme i la iniciativa, fent possible aquella i el mig centenar de consultes que la van seguir, interpel·lant sobre la qüestió els partits polítics i el mateix govern, i després canalitzant i donant visibilitat a un moviment social ampli, consolidat, que fa una dècada que s’expressa de forma cívica, democràtica, massiva i constant com no s’ha vist en cap altre lloc d’Europa.
La conseqüència d’allò, en la lògica democràtica catalana, va ser primer la consulta nacional del 9-N i després el referèndum d’autodeterminació de l’1-O. A Espanya, en canvi, s’ha imposat la lògica de la involució tant en l’organització territorial com en el respecte als drets i llibertats que van permetre la consulta d’Arenys de Munt. És fàcil imaginar que avui, amb presos polítics pendents de sentència al Suprem, exiliats polítics repartits per Bèlgica, Suïssa i Escòcia i milers de represaliats, no s’hauria pogut celebrar.