Més mercat comú que Unió Europea
El discurs de l’estat de la Unió Europea pronunciat ahir per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha certificat que els estats membres i els seus òrgans de govern comunitari conjunts continuen més centrats en el fet d’assegurar els interessos del mercat comú que no pas en els avenços polítics i socials. Es tractava de l’últim discurs de Von der Leyen al front d’una de les potències mundials, una cita que només es dona cada quatre anys i que per tant havia aixecat expectatives lògiques sobre la seva profunditat i abast. Expectatives frustrades, però, perquè els socis no semblen gens preocupats en altres grans temes que no siguin blindar la seva posició econòmica davant economies emergents com ara la xinesa. Va passar el mateix en la recent i aplaudida cimera del G-20 celebrada a l’Índia, el principal acord de la qual ha consistit a assegurar un corredor comercial cap a Europa per tal que les empreses índies facin de contrapès a la competència oriental. Aquest va ser, precisament, l’eix sobre el qual ahir van orbitar les principals propostes de la presidenta de la Comissió. D’una banda, obrir una investigació sobre les suposades subvencions governamentals de la Xina a la indústria dels vehicles elèctrics. La Comissió Europea entén que els preus de venda que poden oferir els fabricants xinesos són artificialment baixos gràcies a la política de subsidi massiu, unes pràctiques que distorsionen el mercat i perjudiquen el mercat europeu. Es tracta, doncs, d’una mesura més proteccionista que emprenedora i que en realitat posa de manifest el terreny que la Unió Europea ha cedit als competidors internacionals. Una altra de les mesures anunciades per Von der Leyen es refereix a la intel·ligència artificial, que sobtadament s’ha convertit en un dels principals maldecaps dels governs. En aquest sentit el full de ruta europeu s’enfoca a seguir el rumb marcat per les grans empreses dels Estats Units que s’han mostrat favorables a pactar mecanismes conjunts de regulació. Segurament és molt important fer-ho, però la gestió de la immigració necessita més que paraules i sobretot més imaginació que no pas replicar a d’altres països els vergonyosos acords amb Turquia.