Més enllà de la copa Amèrica

Aquest cap de setmana se celebra a Vilanova i la Geltrú la primera regata preliminar de la copa Amèrica de vela, que aterrarà amb tot el seu impacte, magnitud i ressò mundial l’estiu que ve a Barcelona. Es tracta d’un gran esdeveniment, amb un seguiment global massiu –el tercer amb més audiència després dels jocs olímpics i del mundial de futbol–, que, com acostuma a passar amb aquesta mena de cites, deixa un saldo positiu inqüestionable en molts aspectes, des del terreny purament esportiu a la projecció internacional, imatge, llocs de feina directes i indirectes, activitat econòmica al territori o promoció com a destí turístic; fins i tot suposa una oportunitat per promoure la gestió sostenible del mar o la tradició marítima de Catalunya. No obstant això, aquests grans esdeveniments també comporten alguns peatges derivats de la fugacitat d’aquests beneficis, la seva incertesa i discontinuïtat, les dependències que generen i conseqüències no desitjades, com ara més massificació o estacionalitat dels fluxos turístics.

Aquesta reflexió connecta directament amb la qüestió del model econòmic que volem, no ja per a la ciutat de Barcelona, que és en aquest cas l’amfitriona de la copa Amèrica, sinó per a tot el país. Si la caça d’aquesta mena d’esdeveniments, en tant que són generadors d’activitat econòmica i riquesa, ha de ser una prioritat i estar al centre de la planificació econòmica, fins i tot arribant a condicionar-la, o si, al contrari, n’han de ser un factor complementari, en tot cas, coadjuvant amb altres sectors estructurals de l’economia del país (l’impuls que es vol donar a l’economia blava aprofitant la copa Amèrica i el sector que arrossega en seria un bon exemple) i han d’estar en coherència amb una planificació global que tingui en compte la reindustrialització i diversificació de l’economia, la sostenibilitat dels llocs de treball, el control factible sobre quin tipus de turisme es prioritza i quins límits s’han de posar al seu impacte tant a les ciutats com al territori o, sense anar més lluny, quina mena d’aeroport o sistema integrat d’aeroports ha de tenir el país per respondre a les seves necessitats reals.