El suflé de la corrupció

Per molt que li pesi a Mariano Rajoy, la corrupció ha tornat al primer pla de l'agenda política, en plena campanya de les eleccions basques i gallegues i amb una investidura encara pendent. Calia confiar molt en la sort per pensar que cap dels més de 30 processos judicials en els quals està implicat el PP no suraria, amb més o menys intensitat, durant aquest setembre. A l'agenda estava previst que d'aquí a unes setmanes comencessin els judicis pel cas Gürtel i per l'escàndol de les targetes black i el partit ja estava més o menys preparat per parar el cop, però el cas de Rita Barberá, les negociacions de Matas amb la fiscalia per estirar la manta o el rocambolesc no-nomenament de l'exministre Soria al Banc Mundial han fet trontollar la ja fràgil estabilitat popular amb uns dirigents que es miren de reüll un president que sembla viure en un altre món.

Al carrer Gènova donen per fet que el nou brot de corrupció no afectarà els resultats de les gallegues i basques. L'experiència els diu que l'impacte serà menor. Una altra cosa serà aconseguir mantenir el suport dels Ciutadans de Rivera, que han fet de la lluita contra la corrupció un dels pilars del seu suport a la frustrada investidura de l'agost i a un hipotètic nou intent abans que acabi l'octubre. Per molt que ho desitgi, Rajoy no es pot desempallegar així com així de la corrupció. Quan va poder actuar va recórrer als silencis, al plasma i a deixar passar el temps confiant que la cosa s'aniria esvaint fins a desaparèixer per art de màgia. Res més lluny d'això.

El líder popular ha volgut amagar sota l'estora la corrupció, però aquesta ha tornar a surar, tossuda. La justícia, amb o sense pressions, acaba fent la feina i així s'acaba, amb una trentena de processos oberts amb afins o gent del partit imputats amb tot tipus d'acusacions. Per comprovar-ho, només cal consultar alguna de les més de 10,3 milions d'entrades a Google amb les paraules PP i corrupció. Aquest suflé tampoc es desinfla.