Full de ruta
Totxos d'or
Es continua expulsant famílies d'una ciutat cada dia més deshumanitzada i fotografiada pels turistes
Semblava que després d'aquesta pèssima crisi això no es tornaria a produir, però el totxo està a preu d'or. Els lloguers de pisos voregen un altre cop els núvols, com si no haguéssim après cap lliçó de tots aquests anys d'arrossegar-nos, de salvar bancs amb diners públics sense que hi hagi hagut cap retorn d'impacte social mentre es retallaven serveis públics. A aquesta segona bombolla, però, hi arribem ben esquilats, i la precarietat dol encara més quan a tanta gent amb prou feines li serveix per pagar-se un sostre digne.
A Barcelona es repeteixen ara els clàssics de quan tot estava a punt d'esclatar, i es pagaven prop de mil euros per un piset de quaranta metres quadrats amb una reforma modesta “ideal parejas”, que és la manera fina de dir que ja cal que us estimeu molt, perquè quan us discutiu no podreu aïllar-vos. Això per no parlar de les sempre agradables visites de pis col·lectives, en què els pobres que no poden ni somiar una hipoteca es miren de reüll, a veure qui hi sembla més interessat, per si val la pena córrer a entregar els papers o més val deixar-ho estar perquè aquell té una nòmina més alta. És clar que sempre hi ha l'opció de no sortir de casa dels pares o de tornar-hi; o de compartir pis, encara que faci anys que no estudies o que tota la família hagi de malviure en una habitació amb lavabo i cuina compartits. A qui ho hem d'agrair, tot això?
Un 93% dels desnonaments a Barcelona són per impagaments del lloguer. El còctel mortal: molta demanda, poca oferta, escàs lloguer social, pisos buits fora del mercat i inversors que compren habitatges per fer-hi negoci; ja són un 40% de les compres.
Fa mesos que Ada Colau defensa la necessitat de regular el preu dels pisos. Però la mesura no arriba, si és que la complexitat de la qüestió no la fa inviable. Aquest és un veritable assumpte d'estat, però el xoc d'interessos econòmics dificulta que els poders públics hi plantin cara amb valentia. Mentrestant, es continua expulsant famílies d'una ciutat cada dia més deshumanitzada i fotografiada pels turistes.
