Full de ruta
Tots no som Forcadell
El 2017 la base social independentista haurà de demostrar la seva solidesa fora de les urnes
És un dels lemes més repetits però parteix d'una falsedat manifesta: “Tots som Forcadell.” Pot ser una manera d'expressar el suport a la presidenta del Parlament davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una expressió per alertar que darrere de les acusacions de desobediència i possible prevaricació hi ha un atac a la democràcia, a tota la institució i a la ciutadania. D'acord. Però ahir va declarar, també i sobretot, una dona amb una història personal, una família i unes circumstàncies que estan en les entranyes del símbol. Forcadell és una de les icones més nítides del sobiranisme perquè encarna el pas de la societat civil a les institucions per intentar assolir la independència. Però al final d'una jornada tan excepcional i llarga com la d'ahir, segur que va arribar a casa i es va calçar les sabatilles, i potser va constatar que a la nevera no quedava res per sopar. El mateix argument val per als investigats pel 9-N, per als cinc de la crema de fotos del rei, per a Joan Coma i Montse Venturós i per a tants altres que vindran, tots ells persones com vostè i com jo.
S'accepta la premissa que siguin els càrrecs electes i els representants institucionals els que es juguin la pell davant de la justícia espanyola, i es va dir que els ciutadans no patiran cap conseqüència, que la independència arribarà sense esforços ni sacrificis de l'electorat independentista. La revolució dels somriures era una manera edulcorada de definir una alteració pacífica de l'statu quo. Qui sap si el 2017 serà l'any del referèndum: les incògnites que planen sobre l'organització de la convocatòria i la fermesa dels impediments que hi posaran les institucions espanyoles són massa boiroses encara. Però segur que serà l'any en què la base social independentista haurà de demostrar la seva solidesa fora de les urnes, quan la desobediència dels càrrecs públics s'hagi d'estendre a la societat. El desencadenant ha d'arribar. El procés que va començar al carrer també hi haurà d'acabar. I llavors, si la majoria de la societat respon, el lema valdrà per als que hi siguin.
