La calor... i més enllà

Fa calor, una calor insuportable. (Tot i que mentre escric això ja plou i s’està fresquet.) No, no els parlo del temps perquè estiguem en un ascensor sense saber què dir-nos ni perquè no tingui res interessant per explicar. En tot cas, avui no seré jo qui expliqui res en aquest espai, perquè per parlar de segons quines coses val més deixar que diguin els que en saben. No és descobrir res que una cosa que distingeix els savis de veritat del comú de la gent és que jo, per exemple, puc veure més o menys les coses que m’envolten i els savis, en canvi, saben dir-nos per què passen i poden intuir cap a on anem. Un home comú, com ara jo, pot espavilar-se per combatre aquesta calor no apartant-me gaire del radi d’acció del ventilador que tinc posat mentre escric això o escapant-me a uns grans magatzems o entrant a un cinema per alleujar-me amb l’aire condicionat. Un home savi, en canvi, ens explicarà què està passant i què hauríem de fer.

És més, també distingireu els savis de veritat perquè encara que els preguntis per altres coses, per interessants que siguin, ells acaben parlant de les coses importants. Penso en l’entrevista que vaig llegir aquesta setmana passada a La Vanguardia al premi Nobel de física per la teoria electrodèbil, Sheldon Glashow. Entre altres coses tant o més importants que interessants, com ara que “un científic sense cultura no farà bona ciència” i posant Shakespeare entre Galileu i Einstein com a “científics” que l’han inspirat més, o parlant dels sumeris i explicant en què consisteix la teoria que li ha fer merèixer el premi Nobel, arriba un punt de l’entrevista en què Glashow diu aquestes paraules: “Però tot això és igual.” Com? Ho aclareix: “L’únic urgent ara és frenar el canvi climàtic. Si no actuem decididament, estem perduts. La nostra civilització no serà viable, se n’anirà en orris d’aquí a menys d’un segle si continuem així.”

Com que els meus exigus coneixement de ciència m’arriben per saber que només amb una opinió/teoria no n’hi ha prou, em topo amb la d’un altre savi, Stephen Hawking. Convidat a una trobada anual a Noruega de científics preocupats pel futur de la humanitat, el missatge de Hawking és inequívoc: “Hem de sortir de la Terra. No tenim futur si no colonitzem l’espai.” Òbviament, va esmentar com una de les causes principals de la seva recomanació el canvi climàtic. Però també llança un missatge que ens seria molt útil no només per a això: “Sortir de la Terra requereix una estratègia concertada global en què nacions i persones actuïn juntes.”

A mi, en el curt termini, Glashow i Hawking m’han solucionat l’article d’aquesta setmana. Però, i si, col·lectivament, mirem més enllà i els comencem a fer cas?