Full de ruta
La petita xenofòbia
A més d’un li convindria fer-se fotos a la plaça de Catalunya amb turistes
D’entre les múltiples manifestacions corpòries que pren l’odi encara hi ha una altra modalitat de turismofòbia, que és la d’aquell personatge tan nostre que va de viatge i es dedica a criticar-ho tot en comparació amb com de millor es fan les coses a casa. No en té prou amb tenir-los fòbia aquí, que ha d’anar-los a odiar a casa seva. És l’exportació de la petita xenofòbia casolana, la microxenofòbia quotidiana. Aquesta subespècie de turista mereixeria que els autòctons dels països visitats li administressin una dosi de turismofòbia, encara que això només faria que afirmar-los en les seves conviccions supremacistes. Ni saben ser turistes a fora ni entenen el turisme a casa. Quin sentit deu tenir viatjar, per a aquesta gent? Casa seva no la trobaran enlloc més que a casa seva.
També hi ha l’altre extrem, el dels admiradors incondicionals de tot el que faci olor d’europeu, identificant-ho amb civilització. “Mira aquesta gent, com respecten els semàfors, no com a casa.” I tot seguit creuen el carrer en vermell perquè no ve ningú. Aquesta dèria de buscar sempre la pretesa civilització al nord dels Pirineus amaga una ignorància insondable sobre les latituds meridionals, una actitud que limita de nou amb la petita xenofòbia.
N’hi ha que no visiten països de majoria musulmana per norma, perquè tenen unes pors tremebundes que només fan que magnificar-se justament pel fet que no els visiten. Més val no preguntar-los el perquè d’aquestes autoimposicions, perquè d’una forma o altra fàcilment apareixerà la nostra petita amiga. Viatjar diu tant de l’espècie humana; del que va, del que ve i del que els veu passar.
Entre les millors actituds que hom pot trobar pel món en relació amb el turista hi ha l’espontaneïtat d’aquells xinesos que no han vist mai un blanc tan ros, barbut i pelut en persona i li demanen de fer-s’hi una fotografia al bell mig de la plaça de Tiananmen, integrant el turista per sempre més en els àlbums familiars. A més d’un li convindria una campanya que consistís a fer-se fotos a la plaça de Catalunya amb turistes.
