Opinió

L’opinió DELS EXPERTS

El canvi que fem és per millorar el benestar de les persones

L’actual autonomia catalana s’ha convertit en una mera gestoria de les decisions de l’Estat
L’Estat propi és l’eina que ha de permetre garantir llarga vida com a poble, però, sobretot, benestar

Ado­nem-nos que el Depar­ta­ment de Benes­tar Social o d’Afers Soci­als, és un dels depar­ta­ments que, en les admi­nis­tra­ci­ons, can­via sovint de nom. Res­pon a pre­ses de posició ideològiques que no són bal­de­res. Sota el nom que sigui, qual­se­vol bon govern ha de pre­ten­dre el benes­tar dels seus ciu­ta­dans. El benes­tar és un con­cepte que l’uti­li­ta­risme gene­ra­litza al soci­a­lit­zar l’hedo­nisme. La recerca de plaer, en bona part entès com a evi­tació del dolor i com a objec­tiu vital de les per­so­nes, se soci­a­litza al pro­po­sar-lo com a objec­tiu polític i al dir que cal bus­car-lo per a quants més i com més millor.

El benes­tar té en si mateix una dimensió política. Si voleu podem dir-ho a la inversa, la política no pot dei­xar de tenir com a objec­tiu el benes­tar de les per­so­nes. Les qua­tre prin­ci­pals vies per les quals s’ha de pro­moure aquest benes­tar són: la salut, l’ense­nya­ment, la pro­moció de l’auto­no­mia per­so­nal i l’atenció social i l’ofe­ri­ment de ren­des a través del tre­ball, pen­si­ons o altres for­mes (garan­tida, de garan­tia, o de ciu­ta­da­nia). La malal­tia, la ignorància, la inca­pa­ci­tat i la manca de recur­sos són font de dolor. L’estat, com a con­junt d’ins­ti­tu­ci­ons que orga­nit­zen la soci­e­tat, ha de pro­cu­rar salut i ense­nya­ment, i ha de garan­tir l’auto­no­mia per­so­nal i ren­des a les per­so­nes, ofe­rint així benes­tar. Per fer aquest ofe­ri­ment neces­sita capa­ci­tat de decisió i recur­sos econòmics. Capa­ci­tat de decisió per ser res­pon­sa­ble de les seves polítiques, i recur­sos econòmics per poder-les sufra­gar i exe­cu­tar.

L’actual auto­go­vern de Cata­lu­nya no garan­teix cap de les dues con­di­ci­ons, ni té la capa­ci­tat de gestió ni té els recur­sos econòmics. L’actual auto­no­mia cata­lana, en bona part, s’ha con­ver­tit en una mera ges­to­ria de les deci­si­ons que pren l’Estat espa­nyol i ha vist min­vats els recur­sos, que ja eren min­sos, sobre­tot com­pa­rant-los amb els recur­sos que genera el país i que recapta l’Estat.

Per això la con­veniència i la neces­si­tat de tenir un estat propi. D’aquesta manera, es podran pren­dre les deci­si­ons polítiques més pro­pe­res i encer­ta­des i es podrà dis­po­sar dels recur­sos neces­sa­ris sota el prin­cipi rec­tor de com més recur­sos per a quan­tes més per­so­nes, millor.

Només així podrem ser real­ment soli­da­ris, ja que la soli­da­ri­tat reque­reix la decisió sobi­rana. L’admi­nis­tració de recur­sos d’altri sense la seva volun­tat, encara que hipotètica­ment amb fins llo­a­bles, mai podrà ser com­presa com a soli­da­ri­tat.

Què ens per­dem sense la sobi­ra­nia política i finan­cera? Benes­tar, i amb menys benes­tar per­dem cohesió i justícia social. Els mit­jans per acon­se­guir el benes­tar hem dit que són la pro­moció de la salut i l’auto­no­mia per­so­nal, l’ense­nya­ment i l’ofe­ri­ment de ren­des del tre­ball o altres.

Aquest mit­jans ser­vei­xen per asso­lir dos objec­tius: la cohesió social, és a dir, el sen­tit de per­ti­nença i d’accep­tació de les deci­si­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, i la justícia social amb les polítiques dis­tri­bu­ti­ves i pre­dis­tri­bu­ti­ves de la riquesa, en funció dels mèrits i de les neces­si­tats.

Tenir recur­sos no és garan­tia de res, però ens dona l’opor­tu­ni­tat, per exem­ple, que els 500.000 i escaig de cata­lans i cata­la­nes reco­ne­guts amb alguna dis­ca­pa­ci­tat puguin gau­dir d’una millor pro­moció de la seva auto­no­mia per­so­nal; perquè un 20,9 per cent de població en situ­ació de pobresa o en risc d’exclusió social pugui veure ate­ses les seves neces­si­tats amb millor ple­ni­tud; perquè tota la ciu­ta­da­nia pugui veure garan­ti­des les seves neces­si­tats amb millor ple­ni­tud. I tan­tes altres coses.

Admi­nis­trar els nos­tres recur­sos ens per­metrà millo­rar el benes­tar i amb la millora de la salut, l’ense­nya­ment, l’atenció social i les ren­des millo­rarà la cohesió i la justícia social.

La qüestió no és tant quant més té un, si la resta tenim garan­ti­des aque­lles con­di­ci­ons que ens pro­cu­ren el benes­tar. Sense l’oferta del benes­tar per a tot­hom, lla­vors sí que el que hom té de més pot ser injust i des­co­he­si­o­na­dor.

Les polítiques de benes­tar són molt impor­tants, cab­dals, per a tots ple­gats. Volem ser res­pon­sa­bles, poder deci­dir i dis­po­sar dels recur­sos que per­me­tin més benes­tar del que ara gau­dim i ser més jus­tos del que ara no aca­bem de ser. Per això neces­si­tem l’estat propi.

No pot ser que polítiques de res­posta a l’emergència en l’habi­tatge i energètica i d’altres, per exem­ple, siguin sus­pe­ses pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, reta­llant com­petències i recor­dant qui mana.

A més, no pot ser que el dèficit fis­cal i la mala admi­nis­tració del sis­tema de finançament (amb greus errors de càlcul de bes­treta, amb paga­ment d’interes­sos dels pro­pis recur­sos gene­rats, etcètera) sig­ni­fi­quin reta­lla­des en el benes­tar de les per­so­nes. Això, i mol­tes altres coses, és el que per­metrà cor­re­gir l’estat propi pel benes­tar de les per­so­nes.

L’estat propi és l’eina que ha de per­me­tre garan­tir a les cata­la­nes i els cata­lans llarga vida com a poble, i, sobre­tot, benes­tar. L’estat propi no és un fi en si mateix, sinó una eina que ens ha de per­me­tre deci­dir, usant els recur­sos que gene­rem, donar res­posta a les neces­si­tats de les per­so­nes, i amb aquesta res­posta acon­se­guir el benes­tar.

Només així podem ésser més soli­da­ris amb tots aquells que deci­dim ser-ne i més jus­tos.

I DEMÀ JOSEP MARIA VÁZQUEZ ZACARÍAS

Els llocs de treball com a conseqüència de la independència


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia