De reüll
No hi ha dret
Rendir-se a la repressió només la multiplicarà. No se n’albira el final
si una cosa estan demostrant repetidament i de manera coordinada les institucions de l’Estat és que no hi ha normes on agafar-se. La Constitució i les lleis seran reinterpretades una vegada i una altra a conveniència per liquidar l’independentisme. Saben que no poden fer desaparèixer de la nit al dia un percentatge tan alt de l’electorat català, i estan decidits a atemorir els seus líders i els relleus que vindran. Primer va ser el Tribunal Constitucional i la Constitució, ara són el Codi Penal i la llei d’enjudiciament criminal. L’Estat està decidit a forçar-los perquè el càstig exemplar sobre els condemnats desincentivi presents i futures temptatives. Ni en la que comença ni en cap altra legislatura. L’arbitrarietat regna a Espanya. I sí, potser d’aquí a uns anys el Tribunal Europeu de Drets Humans donarà la raó als independentistes, però ja s’hauran executat les penes, amb uns danys personals i polítics incalculables per als condemnats, les seves famílies i tot el país. Ho va dir clarament l’exvicepresident del govern espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba: “L’Estat pagarà el cost de treure del mig Puigdemont.” No hi pot haver un aixecament plàcid del 155 sense una rendició absoluta i humiliant de l’independentisme. El pitjor de tot és que, com més temps passa, més clarament s’entreveu que rendir-se a la repressió només farà que multiplicar-la. N’hem vist el principi però no se n’albira el final.
