Un govern, finalment

Quim Torra. Després de l’anunci del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de l’elecció de l’editor per succeir-lo al capdavant del Palau, es formarà per fi un govern. Se li podrà dir efectiu, autonòmic o el que es vulgui, però en qualsevol cas serà un executiu que haurà de gestionar un autogovern que difícilment tornarà a ser el que havia estat. L’aplicació del 155 s’ha demostrat prou útil per posar fi a la unilateralitat, combinada amb l’acció de les forces policials i l’actuació de la justícia espanyola. L’amenaça de tornar a recórrer-hi sempre serà allà: Mariano Rajoy i els presidents que vinguin ho podran fer en qualsevol moment. En canvi, l’independentisme haurà d’aprendre a tornar a gestionar ara l’autonomia després d’haver declarat una república a la qual no renuncia, però que materialment no existeix, sense haver admès una derrota. JxCat no haurà pogut investir Puigdemont, com havia promès repetidament durant la campanya electoral, per l’oposició de l’Estat espanyol a investir-lo, a ell o a qualsevol altre candidat encausat pel procés. I el temps potser demostrarà que les polítiques republicanes que va prometre ERC tampoc no es podran dirigir des de la plaça de Sant Jaume. Seran moltes les contradiccions a pair a partir d’ara pels partits i l’electorat independentistes. La formació d’un govern no ho resoldrà tot, ni molt menys.